Avui, 26 de juliol, diada de Santa Anna, fa vint-i-cinc anys que va
morir el meu pare. Jove, 66 anys, com aquell qui diu acabat de jubilar, tres
quarts de vida. Després de treballar de valent més de 40 o 50 anys. Una injustícia
vaja. Recordo com m’explicava, que de jove treballava llargues jornades, res de
vuit hores, també els dissabtes i algun diumenge el mati, les vacances pagades,
una utopia.
Estimava el país i la seva llengua malgrat no saber escriure
correctament, li sabia greu i s’esforçava. Ell em va transmetre, entre altres,
aquests valors; país i llengua.
D’ofici lampista, des de molt jove, tota la vida, li agradava la feina
ben feta, era meticulós.
Te set nets, però només et va conèixer un, una injustícia.
Hi ha qui diu que des del més enllà, segur que ens observa, però jo
dubto que hi hagi quelcom, més enllà, només pols o cendra. Una injustícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada